Pàgines

16 de novembre de 2014

Pipes de girasol




Hem fet pipes de girasol. Pipes de menjar!!! El girasol és un Sol anclat  a la Terra i l’omple de color. No demana gaire coses. 

Flors del girasol


Hem vist com van créixer les trenta plantes girant-se d'Est a Oest cada dia. Arriba un moment que la flor pesa tant que ja no s’aixeca i mira a terra. Cullim les flors, deixem secar les pipes, les netegem… i al forn!

Pipes

El girasol “també” és una planta que ve d’Amèrica (es veu que abans del “descobriment” d’Amèrica i les colonitzacions d’Àfrica i Âsia aquí a Europa no menjàvem res de res). Al segle XVIII es va cultivar molt  a Rússia… 

Al forn!

Hi ha moltes varietats i els americans a l’any  3000 a.n. E. ja feien farina, oli, tint per la roba i cosmètics. Una joia. Sorpresa:  avui els principals productors son Ucraïna, Rússia i l’Argentina!

Natros utilitzem la pipa de gira-sol, sobre tot, per a veure películes!!!!

20 d’agost de 2014

L'any de la tomata


Imperdonable no actualitzar el bloc. Això és una excusa típica i tòpica dels blocaires en general... Però allò ben cert és que en aquests mesos hem fet molta feina a l'hort i poca al teclat. Dies de feina. Avui us contem la de la tomata.

Tomates... i flors que no falten!
Com no volem de capa manera utilitzar herbicides... bàsicament ens hem passat la vida "rascant" herba. Herba que per altra banda té una força i vitalitat tremenda. La prova està en que en tres/quatre dies amb bon sol torna a sortir!!!. 
Enguany les tomateres no han patit la tuta, serà per les boles de pitxulí (naftalina) que vam posar?
 Això que diem de "fer l'herba" té un verb especial per a definir aquesta tasca: "birbar" Antigament hi havia colles de dones birbadores que anaven per les finques. En temps de la II República una de les seves lluites a l'Ebre va ser si el temps de desplaçar-se a la finca ("in itinere") s'havia de pagar. Pensem que a peu o amb carro podien ser fins tres hores o més.

Tomateres en acció


Vista de l'hort

Per a lluitar contra plagues i malalties a les tomateres hem utilitzat només sulfat de coure, sofre, oli de neem i boletes de naftalina (pitxulí) penjades per les canyes. A banda de cuidar la planta "despejant-la" de fullarasca per a evitar humitats que tan be van per a fongs i bacteries i virus i mil i una coses que pot tenir la tomatera... I un detallet: aufàbigues per tot arreu. Enguany la collita ha estat bona!!!


Sorpresa: vam visitar una gran superficie (superficie d'hipermercat, no de finca) i com els homo urbanitas i les dones urbanitas s'han aficionat a plantar "a casa" o a la parcel.la.... ens trobem que als grans-grandíssims magatzems "de tota la vida" venen tomateres ecològiques certificades.

 I  les vam comprar, una de cada varietat.
-Montserrat
-Rosa
-Cherry pera
-De penjar
-Muchamiel

Uns veíns simpàtics ens va regalar més plantes , així que també tenim tomata cor de bou. 

Han estat dies de feina. Les tomates de casa tenen olor i sabor.





13 d’abril de 2014

Primavera a l'hort

Primavera a l'hort. Ha plogut quatre gotes durant quatre dies, res. La terra no s'ha arribat a amerar. Després el vent ho eixuga tot i es fa una crosta... que cal continuar regant! Com diu Raimon: "...al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa".


Espígol a punt de despegar!

Les flors estan "a tope". L'espígol està a punt de despegar amb un color lila fort, preciós, la salvia, tot esclata vida...

Petites-grans recompenses


Preparem la terra, per a rebre tomateres, auberginyíes, cacaus, pepinos. L'olor de la flor de taronger ho envolta tot.

Ecoverdureta: els caragols no podran amb nosaltres

Aviat farem servir el purí d'ortigues per a les plantes. Aviat posarem teules als solcs, als  caragols els agrada amagar-se allí i natros els "pescarem"!.



5 de març de 2014

Preparem la terra


Fa dies que no us contem res. Però és que no hem parat. Fent allò que recomanen els calendaris dels pagesos hem llaurat la terra per a que els dies de fred del gener i febrer maten bitxos i bitxets i es quede tot net i polit.
José,  Pedro i el seu gos ens han ajudat a "rascar" una mica per un altre cantó de l'hort....

Després hem afegit a la terra, on aviat plantarem, el fem de cavall que ja teníem preparat . Volem un hort ecològic!!! La nostra il·lusió és poder fer compost, però fins que tinguem una compostadora tal com cal -i ens caldria una màquina trituradora segons diuen  tooooots els manuals- utilitzem el fem apilat a banda. Ell va madurant i madurant. El fem de tota la vida.  A vegades afegim restes d'herba que trinxem a mà... gairebé com si anéssem a fer compost dels templaris.... però encara no fem aquest, perquè cal fer un màster!


Fem de cavalls, cavallets i cavallots + restes d'herbes trinxades + alguna verdura del destrio... trinxar, remenar i madurar.

El fem madur i tot allò que li hem afegit "no fa mala olor"... ans al contrari... és "tot natura".

La malesa, més o menys trinxada, amb el fem de cavall més les restes orgàniques del destrio de tomates, auberginyies, moniattos, etc. l'estenem per la terra i passem el motocultor (gran invent per a la petita pagesia) que ho barreja tot ben barrejat.



Fem i terra barrejats fan una pausa...

Aviat plantarem! Mentrestant anem cuidant un altre raconet de l'hort.


Una preciositat



I així estem. Com a comiat: un  acudit d'Eugenio:
 "El saben aquel que diu que uno le dise a otro: ¿oye dónde vas?. Voy a por estiércol para las fresas... li contesta. I l'altre li diu: coño, y ¿por qué no las pruebas con nata?"

Maduixes que s'escampen i que menjarem amb nata!












6 de gener de 2014

2014: un any "estèril" (diu el Calendari dels Pagesos)


Ja tenim una ajudeta per a l'hort. Calendaris!

Calendari de Frai Ramon de los Pirineos. De l'any 1931 ni més ni menys.
Uns clàssics, podeu clicar als enllaços: El Calendari dels Pagesos i El Calendario del Ermitaño de los Pirineos.  Son molts anys d'edicions i pels comentaris al web de l'editor es veu l'afecte de la gent -dels pagesos-  pels calendaris que han vist per casa tota la vida.
Les edicions son de paper senzill, el preu és molt econòmic, i per l'ús i per la tradició...  ja porten 153 i 139 edicions respectivament!

Una coseta: el Calendari dels Pagesos 2014 té un escrit de Josep Bertomeu Polet (Polet) sobre els arrossars del Delta de l'Ebre. L'any passat el calendari tenia uns versets sobre els cultius de Rasquera de marihuana... El Sud al Calendari.

Una altra coseta: la roda que hi ha al centre de la portada del Calendari dels Pagesos es diu Roda Perpètua del frare Domènec Varni (segle XVIII). Aquesta roda indica els anys fèrtils, els molt fèrtils, els estèrils i els molt estèrils.... Si seguim les instruccions (comptar cap a la dreta un any per casella) ens trobem que l'any 2014 serà ... estèril.

Calendari dels Pagesos de 1938. Un any fatal, i a l'Ebre encara pitjor.

A la portada del Calendari dels Pagesos d'enguany  ja posen uns versets sobre el tema de l'any estèril:


Se'ns anuncia encara
que estèril serà l'any
ho sabem sense engany
no cal que ho digue ara.
Però tots tenim afany
i treballem sense treva.
Cada dia hom es lleva
amb el cor ben decidit
d'acabar amb el neguit
i avançar en la vida seva.

Natros farem com si no sabessem res i anirem plantant l'hortet mirant les llunes del calendari.... Bon any!





22 de desembre de 2013

Plantem cebes: el poeta de la ceba.



Amb els freds de desembre plantem cebes. Sí que sabem -perquè ens ho diu el planterista-  que no son "cebes d'Amposta". Es veu que la "ceba morada d'Amposta" és molt apreciada però "les dones no la volen per al caldo perquè dona color", ens diu el bon home.

Les cebes "descansant" al solc, esperant

Total, que tenim cebes però no sabem de quina varietat son. Les plantem- allò correcte seria dir "transplantem"- agrupades de quatre en quatre.

Tauleta de cebes: Lumbars i cervicals al poder!

 
Fem de cavall sobre la terra, passar el motocultor i solcar, més o menys recte, cada dia més recte... I plantar les cebes amb tot l'amor del món, com si fóssim pagesos japonesos. És que els japos de l'escriure, de prendre té, de la meditació  i dels transistors i de qualsevol cosa en fan un art!.

L'evolució de l'aixada. Un gran invent.


Parlant de l'amor: Diuen que, quan a la presó el poeta Miguel Hernández va saber que la seva dona i el seu fill s'alimentaven únicament de pa i ceba, va escriure "Nanas de la cebolla". El seu fillet va néixer el  gener de 1939, el mateix mes que van ocupar Tortosa.

Alberto Cortez la va musicar i aqui la canta Serrat:


23 de novembre de 2013

Alberginies i Brassens a l'hort


Hem tingut albergínies a l'hort. ( Avís per a navegants: en occidental son auberginyes). Ha estat una planta molt productiva... no ha parat de donar fruits i fruits.

Hem tingut albergínies per les neveres de casa, pels basquets (les caixes de plàstic), per aquí i per allà.

N'hem plantat rodones -per a rostir-  i  llarguetes -per a fregir-  i també de blanques, una novetat per a nosaltres, més fines al paladar.


No hem tingut la cura de mesurar els quilos que han produït però han estat molts... N'hem menjat fregides a làmines finetes, rostides, farcides, arrebossadetes en farina... al dente, en directe, i congelades, en diferit...


Aquesta planta és un bé de Déu... va entrar de la mà musulmana a Europa i després la vam portar a les Amèriques. Vés per on que diuen que tenia mala reputació... deien que provocava febre, bogeria, epilèpsia... i per això només es feia servir com element decoratiu. Fins i tot el seu nom científic va ser Solanum "Insanum"... Ara ja és Solanum Melongena. Quines coses som capaços de creure durant molts anys i , un bon dia, creiem tot el contrari!!! Com la mala reputació de Brassens i que ens agrada tant com la canta  Paco Ibáñez